Els Rasos de Peguera 5-11-2023
El sol brillava amb força aquell dia i la visibilitat era perfecta. Una colla de la SEFM vam sortir del Coll del Cabrer, també conegut com el coll de Sant Crist, on arriba la carretera que s'enfila fins l'estació d'esquí de Rasos de Peguera.
Ens enfilàrem cap a la collada del Tagast i, per un camí que semblava haver estat abandonat fa temps, vam baixar per la cinglera fins a can Deu i l'històric monestir de la Mare de Déu de Corbera.
Punt més alt: 2088 metres Punt més baix: 1269 metres Desnivell acumulat positiu (pujades): 117 metres Desnivell acumulat negatiu (baixades) 674 metres Total recorregut 8,720 Km
Temps total excursió: 4:19 hores
La bona visibilitat del dia ens permetia contemplar unes vistes extraordinàries des del Pirineu fins a més enllà de Montserrat.
Abans de tornar a casa, vam dinar a l'històric restaurant Els roures, un referent a la comarca. El dinar va ser excel·lent, i va ser una manera perfecta de completar una excursió inoblidable.
El Santuari de la Mare de Déu de Corbera es troba situat al municipi de Berga, a la comarca del Berguedà. Les primeres referències al lloc es remunten al segle IX, quan hi havia una església dedicada a Sant Vicenç. Aquesta església va ser abandonada en algun moment de l'edat mitjana, i no hi ha elements visibles d'aquesta època. Al segle XVII, el lloc es va convertir en un santuari dedicat a la Mare de Déu. L'estructura actual del santuari és d'estil barroc, i es va construir en diferents fases al llarg dels segles XVII i XVIII.
Extracte de les dates més importants:
- 899: Esment de l'església de Sant Vicenç de Corbera en l'acta de consagració feta pel bisbe Nantigís.
- 1077: Esment de Corbera en la venda d'un alou a Vilosiu.
- 1677-1682: Primera fase d'obres del santuari, amb la construcció de l'església.
- 1689: Portalada del santuari.
- 1734-1749: Ampliació del santuari cap a llevant i ponent.
- 1760 (o 1766): Campanar d'espadanya.
- 1763: Ull de bou a la façana principal.
- 1766: Celler als baixos i porxo.
- 1775-1776: Porxada i dipòsit de la font.
- 1784-1787: Ampliació de l'estable.
- 1802: Ampliació del cos principal pel costat de ponent.
- 1898: Obres de la caseta de baix.
Altres dades interessants:
- El santuari és un lloc de pelegrinatge tradicional, i és especialment popular durant la festivitat de la Mare de Déu de Corbera, que se celebra el 8 de setembre.
- El santuari és un edifici d'interès arquitectònic, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
L'excursió per aquests indrets, dona peu a recordar un personatge que ha esdevingut llegendari a aquestes comarques. El seu nom dona nom a una de les rutes organitzades tan de moda actualment, si en voleu saber més obre l'article següent.
Ramon Vila Capdevila (Caracremada)
(Peguera, Fígols, Berguedà, 1 d’abril de 1908 - Castellnou de Bages, 7 d’agost de 1963)
Va ser un anarcosindicalista de la CNT durant la Segona República Espanyola. També va ser col·laborador de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i el darrer maquis català que va lluitar contra el franquisme. Va demostrar un gran valor, atreviment i coneixement del medi geogràfic que li van permetre una llarga vida de clandestinitat i sabotatge al règim franquista.
Nascut en una família humil, Ramon Vila Capdevila va patir cremades a la cara i la mà quan era petit. Als dotze anys va perdre la mare a causa d’un llamp. Va treballar a diferents llocs abans d’iniciar-se com anarcosindicalista. Va participar en diverses lluites obreres abans d’iniciar-se la Guerra Civil espanyola.
Durant la guerra, Ramon Vila Capdevila es va unir a la Columna de Ferro de València i va lluitar al front de Terol. Després es va incorporar a la Brigada Columna Terra i Llibertat amb la qual va lluitar a Madrid, el front d’Aragó i el front del Segre. Després de l’exili a França el 1939, Ramon Vila Capdevila va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià i al camp d’Argelers, d’on va fugir.
Durant la Segona Guerra Mundial, Ramon Vila Capdevila va ser detingut pels nazis a Perpinyà l’any 1943. L’any següent es va escapar i es va incorporar a la resistència francesa de Llemotges i al maquis de Rochechouart (Alta Viena), on se’l coneixia com a Capità Raymond, realitzant múltiples sabotatges.
Tornà a Catalunya per lluitar contra el franquisme. Va fer de guia de la CNT, amb el nom de Ramon Llaugí, travessant molts cops els Pirineus, transportant armes o activistes. Va fer sabotatges contra torres d’alta tensió per lluitar contra el règim franquista. El maig de 1947 va dirigir un grup de 50 guerrillers que havien d’atemptar contra Franco, que feia una visita a les mines de Sallent, però van fer marxa enrere a causa d’un accident. L’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes però Ramon Vila Capdevila continuà la seva lluita en solitari als boscos de l’interior de Catalunya.
El 7 d’agost de 1963, a les 12:30 de la nit, Ramon Vila Capdevila va caure mort per les bales de la Guàrdia Civil en una emboscada prop de la masia de la Creu del Perelló, entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny. No va tenir temps ni d’arribar a disparar. Va ser enterrat a l’exterior del cementiri de Castellnou de Bages, sense creu ni referència, oblidat entre les fulles.
Després de la seva mort, es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida anomenada “Caracremada”, dirigida per Lluís Galter i interpretada per Lluís Soler . El Museu dels Maquis a Castellnou de Bages conserva les botes de muntanya que portava quan va morir i disposa d’exposicions explicatives sobre la seva vida i la història dels maquis en aquest territori. El museu està situat al costat de l’església de Sant Andreu, prop de l’Ajuntament i del cementiri on hi ha les seves restes.
Comparteix